Esperant el bus...

Avui m'he llevat tard, els llençols se m'han enganxat i tot just tinc temps de fer la dutxa i sortir corrents abans de perdre el bus... Mentre l'espero a la parada, repasso les notícies a través de Twitter.

Res fora del de sempre, el món s'enfonsa en una crisi econòmica i social, els polítics que només es preocupen per la seva cadira... i el temps, que anuncien pluja a la tarda...

el cafè el faré després, mentre llegeixo el meu tuitero "crush" (que és la manera actual d'anomenar els amors platònics...).

Veig com arriba el meu bus, i algú que es dirigeix corrents cap a la parada. Sembla que també vol agafar-lo. A mesura que es va apropant, la seva imatge em recorda al veí del tercer... un que fa poc s'ha instal·lat a l'edifici i que un dia va venir a demanar-me si tenia la clau del terrat.

Volia veure les vistes al mar. Des del seu balcó només veia l'edifici del davant, gens interessant, si no fos per la veïna que cada vespre estenia la seva roba interior en un cordill agafat a la barana. El ritual consistia a obrir la balconada, sortir amb un barnús i una tovallola embolcallada al cap i amb dues agulles d'estendre penjar un sostenidor talla 95c i unes calcetes-tanga que deixaven la imaginació i el cul totalment a l'aire.

Ho sé perquè jo, que hi vivia un pis més amunt, també coneixia aquest ritual i crec que quasi tots els veïns que tenien la balconada a la seva vista. Era sabut per la gent del barri que era una star del porno, però al seu dia a dia, era una dona que treballava al súper de la cantonada i que feia aquest tipus de cinema per a adults esperant que li oferissin el paper de la seva vida.

El meu veí m'ho va preguntar aquella tarda amb l'excusa de voler fer una còpia de la clau. Sabia que era ella perquè l'havia reconeguda, però no estava segur.

Jo, mentre me l'escoltava, el vaig repassar de dalt a baix. El primer dia que vam coincidir en entrar l'ascensor, es va presentar molt educadament dient-me que era el nou veí del 3er B i que es deia Martí, però jo que no estava per la labor, el vaig somriure i simplement li vaig respondre:

-Encantada, molt de gust. Jo visc al 4rt A, però normalment no hi sóc fins al vespre, t'ho dic per si necessites qualsevol cosa. Per cert em dic Bel!

No havíem coincidit cap vegada més, i ara que el tenia davant meu, em vaig adonar de com era d'atractiu...

Devia tenir uns quaranta-i-molts, alt, ni prim ni gras, fort, els ulls verds, el cabell ros fosc una mica llarg, i un somriure canalla dels que et roben un sospir. Era evident que acabava de sortir de la dutxa perquè els cabells eren molls i feia olor de net i de perfum. Jo m'havia quedat totalment encisada fins que vaig reaccionar en sentir el meu nom...

-Bel, quan te la torni podríem quedar, et voldria convidar a una copa o a sopar si et sembla bé...

Jo sense pensar-m’ho dues vegades li vaig dir que si... era dimarts i vam quedar pel divendres al vespre, cap a les vuit... com que jo vivia un pis més amunt seria la que baixaria a buscar-lo per marxar junts. I va arribar la cita esperada...

Em vaig passar dues hores escollint el vestuari. Després de mig armari per terra i dos calaixos més buidats, estava davant del meu mirall veient el resultat final... des de la roba interior fins a les gotes de perfum, tot estava controlat.

Vaig agafar les claus, el mòbil i la bossa de mà i tota decidida vaig enfilar escales avall. Vaig plantar-me davant la porta, em vaig recol·locar el sostenidor, els cabells i vaig trucar al timbre...

Sentí la seva veu de lluny que deia -Entra Bel, la porta està oberta! Vaig obrir-la lentament i en passar, vaig poder veure al final del passadís una taula amb espelmes.

La seva veu em deia -Tu mateixa, estàs a casa teva... ja saps on és el menjador... estic a la cuina... ara surto! Atreta per la música que sonava i sense parar atenció en la decoració del passadís vaig arribar fins al saló menjador.

La taula presidia el centre de l'estança. Quatre cadires, dues a cada banda. A la meva dreta una chaise-longe envellutada de color blau amb un punt de llum i a la meva esquerra un sofà immens gris marengo de l'Ikea.

Tombant la vista a la taula em va cridar l'atenció com estava d'elegant parada. Les estovalles blanques, impol·lutes, de fil... les típiques de l'aixovar de l'àvia. Els plats de porcellana blancs, copes de cristall de Bohèmia i coberts d'argent.

No havia vist mai una taula tan elegant i parada amb tanta delicadesa.

Les espelmes enceses, una glaçonera amb una ampolla de xampany francès i un bol de maduixes. Veient tota aquesta paramenta, vaig deduir que el sopar tindria lloc aquí mateix, però em va sobtar.

En Martí va sortir de la cuina portant una safata a la mà plena de diferents aperitius i delicatessen, i a l'altra, un ram de flors petit i preciós de color groc...

Estava espectacular! Mare meva!! Portava un pantaló esport i una camisa, tot de color negre, i el seu somriure canalla.

Un calfred em va recórrer tota jo fins a arribar al meu sexe... vaig notar com s'humitejava només de veure'l, però al moment vaig reaccionar i tornà a la realitat. Deixà la bossa de mà a sobre de la chaiselongue i vaig dirigir-me cap a ell per agafar-li... el què? La safata o les flors? M'ho vaig pensar i vaig decidir agafar la safata, volia que el ram me'l donés ell.

Passat els primers moments de salutacions amb dos petons inclosos i d'uns fogots traïdors per la meva part, era evident que el sopar es feia a casa seva. Jo que m'havia passat dues hores triant la roba i ara em sentia ridícula perquè potser anava massa arreglada. Per treure el tema li vaig comentar de què si ho hagués sabut, hauria baixat amb uns texans i també hagués portat quelcom per a picar...

-No, estàs perfecte per l'ocasió!! I no t'amoïnis, hi ha menjar de sobre, la propera vegada, convides tu!

Vam seure a taula, prou a prop com per a notar el nostre desig, les mirades anaven més enllà dels límits permesos, i les copes de xampany ajudaven a escalfar encara més l'ambient... el sopar va transcorre entre mossegades, somriures i desitjos perversos.

El meu sexe estava esperant el moment, no sabia si era jo la que havia de començar i em feia por arriscar-me.

Però ell s'abalançà cap a mi i de sobte em va besar. Un calfred em va recórrer tot el cos i quasi perdo el món de vista... el seu sabor a maduixa i xocolata era el petó més dolç que m'havien donat mai.

Però ara era jo la que contraatacava, portava massa estona esperant i em vaig enfilar damunt la taula a quatre grapes i pujant-me el vestit el vaig acorralar...

Vaig baixar fins al seu membre i agafant-li, vaig notar com responia i va fer un gemec...

Es va aixecar i abraçant-me, em va enlairar, i vam anar a parar cap al sofà. Amb delicadesa, va desfer la llaçada del vestit que portava, deixant al descobert el meu conjunt de llenceria... i apropant-se em va començar a besar el coll, xiuxiuejant el meu nom...

Sense demanar permís em va treure el sostenidor i els meus pits excitats es van alliberar.

Jo, que cada vegada estava més calenta, també el vaig ajudar a treure's el pantaló i la camisa... amb tota la rapidesa possible...

Estàvem pell amb pell, i amb els nostres sexes a punt de trobar-se...

Molt a poc a poc em va acariciar, suaument, fent que jo em mullés i comencés a gemegar... i ell amb la seva mirada em va demanar...

-Fem..?

I jo entremig de panteixos li vaig pregar que si...

Amb compte, em va penetrar... i jo no vaig poder evitar fer un altre gemec de plaer...

Amb un ritme pautat i moments d'èxtasi rítmic, amb passió i tendresa alhora...tots dos vàrem arribar a l'orgasme, primer jo... era la seva fita... després ell.

I un altre cop jo...

Abraçats, encara plena d'ell, i amb la seva olor, em vaig quedar adormida...

Mentre gaudia recordant-ho, una veu em va fer tornar...

-Bel, Bel, espavila, que se'ns escapa el bus!!

Era dilluns, havíem passat tot el cap de setmana junts... i començàvem un viatge que podria durar tota la vida.

Gata ❤️