Helena, amb h..

El matí es llevà fred i gris, es trobava sola davant la finestra recordant quant l'havia estimat. Una llàgrima va vessar lentament fins a arribar als seus llavis... El gust salat li va fer recordar els seus petons en aquell vespre d'estiu quan es van trobar per primera vegada.

El mar estava quiet i acaronava dolçament els seus peus a la sorra amb el seu moviment. Començava el capvespre i el sol tímidament encara escalfava el seu cos. La seva llum, tènue, trencava la línia de l'horitzó, barrejant els vermells i els blaus, fent una amalgama de colors que la feia somiar.

Es va aixecar una mica de brisa i la seva pell es va eriçar. Va decidir tornar cap a l'hotel abans que es fes fosc del tot.

Enfilà el camí i quan estava arribant a l'escala d'accés al recinte es va adonar que havia perdut el mocador del coll. Va fer mitja volta per a anar a trobar-lo, no podia estar massa lluny, i desfent les seves passes, amb la vista fixada a terra va ensopegar amb algú que portava a la seva mà el mocador. Va aixecar la vista i el primer que va veure van ser uns ulls verds i un somriure espectacular. Sense tenir temps de reaccionar, ell es va dirigir a ella amb una veu molt dolça que li va recordar un accent molt conegut per a ella, durant

un temps havia viscut a Roma, a casa de la seva cosina, i per tant aquell accent era italià...

—Scusate cara, crec que això és teu... i estirant el braç li va apropar. He vist com et queia i te'l volia tornar, sé que estem al mateix hotel. Les mirades es van creuar i els seus ulls es van parlar en silenci. Tot i el calfred que va sentir va saber reaccionar a temps i amb un somriure i un "gràcies" el va agafar. Ell aprofitant l'avinentesa es va presentar i agafant-li la mà del mocador i fent-li una reverència i un petó, li va dir —Buona sera, em dic Luca, piacere... Ella sorpresa per aquell gest tan excessivament galà no va poder evitar somriure'l i respondre-li —Molt de gust, piacere. Em dic Helena, amb h...

Sempre feia el mateix comentari, de ben petita, a casa la mare sempre li deia —quan et preguntin el teu nom digues que és amb h... que si no sempre l'escriuran malament. La mare! Ara li havia vingut el record de què li havia dit que anava a fer un passeig per la platja i que després li trucaria. D'ençà que ja no hi vivien juntes, cada dia, fos a on fos del món, la trucava per saber com es trobava i que no patís per ella. La seva professió d'hostessa amb aquella companyia àrea la portava constantment arreu del món. No passava més d'una setmana al mes a Barcelona si comptava els dies que feia escala. No l'importava si no fos perquè la mare estava sempre sola i ja era gran.

Fetes les presentacions van enfilar les escales anant cap al recinte, i en Luca, amb la seva simpatia, va enllestir una seqüència de preguntes totes dirigides a l'interès de saber d'ella.

Des que l'havia vista al matí a la cafeteria esmorzant que no li havia tret l'ull de sobre. Els seus ulls negres brillaven i el seu somriure era molt captivador.

Poc després la va tornar a veure a la piscina, seguda a la gandula llegint un llibre i en veure-la en vestit de bany el seu membre va respondre molt enèrgicament...

—Caram... com està de bona!, va pensar

Quan el seu membre reaccionava davant d'una dona, volia dir que havia de posar en marxa la seva tàctica de seducció...

Era un Casanova nat... de fet la seva família venia de Venezia malgrat que ell va néixer a Roma... vés a saber si no era un descendent del famós lladre de cors!

L'Helena acabava de sortir de la dutxa, amb el barnús i una tovallola embolcallada al cap... sonava Chopin pel fil musical... i amb una copa de vi, va triar el vestit que duria per l'ocasió, en Luca l'havia convidada a sopar al restaurant de la platja... davant del mar. Recordava com se l'havia mirat al matí mentre esmorzava. Aquell somriure de trapella, aquella arracada, li havia despertat el seu sud, i sentint-se humida va decidir que seria la seva presa.

Tot el dia que l'anava controlant fins que va decidir posar en marxa la seva estratègia... baixar al vespre a la platja. Si ell la seguia, deixaria caure el mocador, provocant la trobada. I així va ser...

Va agafar unes calcetes de blonda de color negre, no li calien sostenidors, el vestit portava tota l'esquena descoberta i un escot de vertigen. Es va deixar anar la tovallola i amb els dits va pentinar la seva cabellera. Una mica de pintallavis i el seu perfum preferit. Estava llesta per a aconseguir al seu italià.

Des que es van trobar al hall de l'hotel fins a seure a la taula davant el mar els seus ulls no van deixar de parlar entre ells, era igual que la conversa anés de les seves feines, de quants dies estarien a l'hotel... tant era... les seves mirades només parlaven de quanta estona trigarien a fer-se el primer petó, de quant de temps faltaria per poder menjar a mossegades els seus cossos...

Ja a taula, el sopar era el que menys importava, el cambrer retirava els plats quasi sense tastar... i el vi blanc mullava els seus llavis assedegats...

En arribar a les postres, en Luca va prendre la iniciativa i va demanar una ampolla de cava i unes maduixes i deixant una propina a taula, es va aixecar, va agafar l'ampolla i les copes i fent l'ullet li va demanar a l'Helena que agafés les maduixes... les menjarien a la vora del mar... La lluna il·luminava aquella nit tota la platja, i els seus cossos brillaven, eren pura llum...

El primer petó va ser màgic, els va transportar més enllà de l'atracció física i van saber que aquella nit seria inoblidable. Agafats de la mà van enfilar cap a l'hotel, dins l'ascensor els petons i les mans eren un garbuix de moviments en espera d'arribar a l'habitació.

Ella va preferir la seva, necessitaria segons quines joguines que sempre portava amb ella. El sexe li agradava amb una miqueta d'emocions... Un mocador per a tapar els ulls, una cinta de ras per a lligar les mans, molt de lubricant i altres artilugis per a jugar amb l'oponent.

Una vegada dins l'habitació, l'Helena va agafar la situació amb una delicadesa i un savoir faire que al Casanova el va descol·locar... Mai una dona havia estat tan feréstega i tendre a la vegada.

Ell s'havia convertit en el seu servent, totalment rendit als desitjos d'aquella dona... El Lladre havia estat capturat...i fet presoner del sexe més addictiu que mai havia viscut. Es trobava lligat de mans i amb els ulls embenats a sobre del llit. L'Helena li va oferir entrar al paradís i ell no s'ho va pensar.

En silenci, ella es va posar a sobre del seu cos, asseguda sobre les cames, i ell només podia sentir com s'apropava, sentia la seva olor, notava la seva respiració i com els cabells li feien pessigolles a tot arreu on ella l'acariciava amb els seus llavis humits. La seva pell eriçada i el seu membre trempat era el senyal que ella el tenia sota el seu poder.

El va despullar de mica en mica... Primer la camisa, amb cada botó li feia un petó amb una llepada molt suau fins a deixar-li el pit al descobert. Amb delicadesa li va mossegar, un a un, els mugrons. En Luca es va retorçar de plaer i va fer un gemec profund. En arribar al pantaló, li va ficar la mà i li va agafar el membre per fer-li entendre que no tenia res a fer.. era d'ella. Li va abaixar la cremallera i amb molta traça, li hi va treure a la vegada pantaló i bòxer. Un somriure maliciós es va instal·lar als llavis de l'Helena..

—Gens malament..!, va pensar.

En Luca impacient li va suplicar que l'hi deixés lliure les mans i els ulls... volia participar... no estava acostumat a no portar la iniciativa.

Però ella encara havia de gaudir una miqueta més del poder que exercia a la ment d'ell.

Es va treure el vestit i les calcetes i les va deixar caure al seu costat, fregant-li la pell i això encara el va fer trempar més, sabia que estava nua a sobre del seu cos

Es va ajupir apropant-se el membre a la boca i el va llepar..molt lentament. En Luca es tornava boig..

De sobte ella li va fer una pregunta:

-Vols? Vols que continuï?.. Doncs, demana-m'ho, vull fer-te gaudir com mai..però vull saber que ets meu..

Aquestes paraules encara el van posar més excitat i en Luca amb un crit de desesperació li va suplicar que no parés.

Amb una destresa magistral l'Helena va començar a menjar-li com si es tractés d'un gelat italià que tantes vegades havia gaudit quan anava a Roma...

En Luca es desfeia com el gelat, quan amb l'escalf de la llengua, deixa anar tota la seva cremositat i t'omple la boca i el cervell de mil plaers...

Quan va creure que ja el tenia a punt... li va treure el mocador dels ulls i el va deslligar, deixant-li les mans lliures.

El va besar com mai, com si li volgués prendre la vida, fins a l'últim alè i ara era ella qui li suplicava que la follés.

Van canviar els papers i ella es rendia a les arts amatòries del Casanova.

Amb delicadesa la va penetrar, ella va fer un gemec de plaer i sense dir res, amb els ulls, li va demanar que no parés...

Els cossos van lluitar entre ells, intentaven agafar el domini l'un de l'altre, ara ella a sobre d'ell, marcant el seu ritme, ara ell posseint-la per darrere, pautats, amb força, i amb la ment entregada al plaer.

Els panteixos i gemecs anaven sincronitzats fins que ella va arribar a l'orgasme, com un tsunami, sacsejant el seu cos... i ell en veure que ella ja havia arribat a l'èxtasi va treure el seu membre i es va deixar anar a sobre dels seus pits.

Mai havien gaudit tant, no sols del cos sinó de la ment, però tot arriba a la seva fi..

Després de dos dies i dues nits entregats i rendits, va arribar el comiat.

L'Helena havia de marxar, el seu avió tornava a enlairar-se. En Luca marxaria dos dies després, a l'altra banda del món..

No es van donar els telèfons, no es van dir on vivien..

Van fer el pacte de no buscar-se..

Van creure que el millor era deixar-ho en mans del destí..

Chi lo sa..

Gata ❤️