Atrapat al meu somni

Arriba la nit, tots dos junts, abraçats, despullats, els nostres cossos excitats, pell amb pell. Això és el que recordava.... Portava tota la tarda llegint, asseguda al sofà. En una mà l'últim llibre, Les pomes d'Eva, i a l'altra la seva apreciada tassa de cafè.

L'escalfor de la llar de foc la va sumir en un estat tal de somnolència que en poc temps es va quedar adormida.... i sense saber com, de sobte, ella era la protagonista del llibre i ell el seu amant... Les imatges imaginades d'aquella història l'havien excitada... mai havia viscut res semblant.

Tot era increïble, sensacions noves, llocs nous del seu cos que no sabia que existien... al·lucinava en veure que es podien fer tantes coses, tantes postures, i un únic desig constant... no t'aturis...

Ell, com bon amant, es va dedicar a complaure-la en tot moment.

Les seves carícies semblaven com els dits d'un pianista fent sonar el seu cos, amb força i a la vegada amb tendresa... ella com un bon instrument... sonava a la perfecció... els gemecs acompanyaven el ritme del seu músic... i ell li dedicava tota la seva atenció.

El plaer dels dos era mutu i ell també gaudia com mai.

- Merda!, de cop la tassa de cafè li va caure de la mà... i va fer un salt en notar el seu entrecuix calent i mullat... havia despertat del somni... i el seu amant hi havia quedat atrapat...

Un somriure maliciós se li va instal·lar als seus llavis.

Com La Scarlett O'Hara... va pensar... millor, demà serà un altre dia... i hi tornaré... hem d'acabar la feina...

Gata ❤️