Perfum...

I aquí estava, nerviosa, il·lusionada. No parava de mirar el rellotge... de fet el mòbil... a cada moment repassava l'hora, els missatges, el tuit... hi havia arribat una estona abans de la que havien quedat... no fos que sorgís cap imprevist i arribés tard a la cita.

Preferia ser ella la que esperés ... veure'l caminar cap a ella era el que més desitjava... Portaven mesos intentant poder quedar, però sempre hi havia quelcom que feia impossible la trobada...

Però per fi s'havia aconseguit...

Ella tota presumida, havia triat amb cura la vestimenta... volia que la primera impressió que ell tingués al veure-la fos que no s'havia equivocat... que era tal com l'havia imaginada... El perfum suau, delicat, un dels que la definien... com sempre deia.

Creia que els perfums han de dir com és la persona que el du...

Ella era delicada, tota tendresa i dolçor, i mai hagués dut una olor que cridés l'atenció..vulgar, no...ella no era així... El temps passava i cada vegada estava més a prop d'aquella abraçada tan somiada. Havien quedat en una cafeteria. Ella havia deixat de fumar feia un parell d'anys, però sabia que ell fumava i aleshores malgrat el fred, va agafar una taula a fora perquè així ell gaudís millor el cafè.

Continuava mirant el mòbil i cap a on creia que ell vindria... tenia fred...i va demanar al cambrer que li portés un cafè ben calent...

De sobte, va sentir una veu que li parlà a cau d'orella per darrere seu... que li va dir:

— No t'he vist encara, però només que per l'olor que fas tant dolça i suau, sé que ets tu...

Gata ❤️