Qui ets?

Obrir-se en canal, deixar anar els teus pensaments, els teus sentiments... Quin preu a pagar?

Fa molt de temps que la societat ha anat perdent uns valors molt importants per a relacionar-nos i conviure.

La sinceritat vers la hipocresia... la veritat vers la mentida. I molta culpa la té les xarxes socials, tan addictives, a les quals no és obligat identificar-se amb acreditació.

On pots crear una identitat falsa i què, a no ser que en facis una de molt grossa, ningú et descobrirà.

Personatges que semblen trets d'un llibre de ciència-ficció, amb una vida que és la que realment voldrien tenir. Darrere un nick que és un avatar, o una imatge amb usurpació d'identitat.

Potser perquè jo no tinc una ment malaltissa... no puc entendre com es pot ser tan retorçat mentalment..

Jo al començament d'estar a Twitter em vaig ocultar darrere d'un avatar per preservar la meva identitat, i entenc que per motius personals o professionals, no donis explicacions de qui ets, on vius, no mostris la teva imatge, etc. però d'això a mentir n'hi ha molta diferència.

A mi no m'agrada mentir... prefereixo no donar explicacions ...

Però inventar-me una vida... ? uff... no sé si podria allargar-ho en el temps. I a més, que en trec de mentir, amb quina finalitat?

Però n'hi ha que sí... i n'està ple.

I com els identifiques? Realment és molt difícil... acostumen a ser molt educats al començament, les seves mentides són relativament creïbles i et van teixint una tela d'aranya fins que estàs atrapada o te n'adones abans i pots fugir de la seva trampa.

Jo he estat a un punt de caure presa en dues ocasions, en la primera ocasió vaig notar un canvi de personalitat i caràcter quan li vaig deixar de seguir el rotllo...

En la segona, reconec que me la vaig empassar amb patates, quan hi penso! La sort va ser que després d'una sèrie de contradiccions, vaig començar a sospitar i va derivar en una desconfiança total per la meva part fins a provocar que ell es distanciés, suposo que per por a ser descobert...

Conseqüències?...

-Decepció

No tant per aquestes persones, que després de tot no les conec ni formen part de la meva vida, sinó per com abusen de la bona fe de la gent...

-Desconfiança

Ara li he de donar la raó a un amic tuitero que sempre m'advertia i m'aconsellava de què vigilés, que no tothom és com jo...

Però jo encara crec en la gent... suposo que m'emportaré més decepcions, però que només sigui això!

En conclusió

Confiem... però no abaixem la guàrdia.

Gata ❤️